Joies de la Muntanya de Llaurí: El Galerar de Llaurí.

El Galerar de Llaurí es en l’actualitat microreserva de flora de la Serra de Corbera al municipi de Llaurí i una de les joies de la Muntanya de Llaurí. Tot i no ser una espècie amenaçada, aquesta formació vegetal es la descendent – ara residual- d’una antiga roureda mediterrània, que va sent substituida per una garriga impenetrable (fruit de la degradació) i per altra part per una repoblació de pi alepensis, de més ràpid creixement i colonització.  Durant les últimes centuries aquesta zona ha quedat desvinculada del procés de degradació que ha seguit el conjunt de la muntanya fruit de la sobreexplotació del bosc, el pasturatge i la incidència dels incendis forestals. Molt possiblement això ha estat possible gràcies a la situació, geomorfologia i topografia d’aquesta zona, que ha dificultat l’accés tant de les persones com dels efectes dels incendis.  Junt a això cal destacar que aquesta localització s’aprofita d’unes característiques com son, l’elevada humitat, sols potents i rics en matèria orgànica o temperatures poc contrastades, que ha afavorit l’entorn clímax per aquesta formació vegetal.

Joies de la Muntanya de Llaurí

El Galerar (microreserva de flora) Foto: Vicent P.R.

Ara per ara, el Galerar queda fora de les visites, que per altra banda ha afavorit el seu manteniment. Tot i això s’espera que amb el temps  es puga obrir de nou aquest espai per tal d’acotar-lo i realitzar un estudi íntegre de les formacions vegetals que allí conviuen.

Hem volgut establir en aquest artícle les característiques generals d’aquesta formació a falta de concretar-ho un vegada s’aconseguisca recuperar el lloc.

  El roure valencià, també conegut en castellà com a quejigo, es un arbre de talla mitjana que pot arribar als 20 metres d’alçada, amb una escorça grisàcea i rugosa, amb algunes escletxes superficials. Com veiem a la imatge tenen una copa redona, pero també allargada, poc densa i irregular. Les fulles semicaduques es mantenen a l’arbre durant l’hivern. Generalment la forma de les fulles es allargada medint entre 3 a 11 cms de longitud per 1,5 a 8 cms d’amplada. Son brillants a la zona superior i peloses i apagades en la part inferior. Els màrgens son dentats.

Les flors masculines apareixen en grups e 4 a 5, amb inflourescències colgants. En canvi les flors femenines apareixen en en grups  sobre un curt pedúncle. Els glans, apreciats per la fauna, son cilíndrics entre 1,5 a 3,5 cms (a falta de concreció) i apareixen en grups. poseeixen una cúpula de escames ovadotriangulars que cobreixen entre 1/3 a 1/5 del gla. Floreix entre abril i maig i les bellotes maduren entre setembre i octubre. (text adaptat de  http://bdb.cma.gva.es/ficha.asp?id=13984)

Anuncios

Acerca de alapont
Página dedicada a la meteorología y al medio ambiente en la Montaña de Llaurí

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s