Joies de la Muntanya de Llaurí: Les Fonts de Llaurí

La historia de les “fonts d’aigua” de Llaurí mereix un capítol especial en la difusió dels elements més emblemàtics d’aquest municipi. En aquest cas, parlem d’unes joies naturals i culturals que han estat aprofitades com a recurs natural des de la etapa musulmana -segons algunes fonts, cas de Amado Burguera y Serrano en 1922- i que per desgràcia, per la falta de fonts medievals que ho ratifiquessin sembla que van caure en desús o quedaren desaprofitades durant més de 6 o 7 segles.

A partir del segle XIX-XX, on ja disposem de fonts documentals, es confirma la importància d’aquesta xarxa hidrogeològica que han afavorit, junt a d’altres causes, els canvis d’usos del sol que s’han anat produint al llarg del segle XX.

Joies de la Muntanya de Llaurí

La Vall de San Sofí

Per una part cal diferenciar les fonts i mallades que han estat desvinculades històricament de l’aprofitament humà de forma directa, com son, la font de l’Anell, entre d’altres surgències. Per altra banda cal destacar aquelles aprofitades històricament i que ho continuen sent recentment, algunes d’elles hui desaparegudes, com el Safarejot, provocat pels canvis d’usos del sol; o en canvi d’altres, que es mantenen tot i els riscos actuals i que sumen junt a la bellesa natural, un valor cultural que ve de lluny, com son la font de San Sofí o la de Canet.

En primer lloc cal fer referència al Safarejot. Aquest lloc (un safareig) es situaria actualment junt a la muntanya del “Abuelo”, aproximadament a un quilòmetre del poble. Segons Amado B.S., just es trobava un safareig, on els materials utilitzats “…de hormigón primitivo en su interior…” “…pues para formarlo empleóse, por todo cajón, cañizo grueso…” apuntava que podien vindre de la etapa musulmana “…debe remontarse a la primitiva època arabe en España, quizá no baje del mismo siglo VIII”. També fa referència a la existència d’una canalització que duria l’aigua d’aquesta cap a la vila. Aquesta infraestructura connectava també amb la partida de San Sofí. En aquest sentit sembla estrany que una empresa laboriosa i costosa com aquella fos possible, i per això es molt possible que cadascuna, san sofí,  safarejot, així com d’altres, alimentaren el seu espai limítrof i no es desenvolupes aquesta interconnexió de xarxes.

Respecte a l’altre lloc emblemàtic destaca la Font de San Sofí, que sembla fou un punt d’assentament privilegiat i on s’establí un forn de teules i terrisseria que s’aprofitava de l’aigua de la font. Tot i això ja en aquell moment es trobava sentenciat a desaparèixer definitivament com a conseqüència del moviment de terres. Amando B.S. apuntava que la casa dels propietaris del forn se situaria ara en els fonaments de l’actual casa situada junt a la font i que disfruta de les aigües que filtren del gran bloc rocós que forma el naixement de la font de San Sofí.

Es en aquest punt quan afirmen que tota aquesta infraestructura es creà com a necessitat de canalitzar l’aigua fins al Safarejot “ahora confirmamos…”, “…en el tejar estudiado, debió se construir el largo acueducto de tierra cocida que de la fuente de San Sofí bajaba a alimentar el safarechot (alberca grande) y seguía de éste a Llaurí para surtir de agua a la población…”. Com s’ha dit abans aquesta interpretació es dubtosa. Així i tot durant l’últim gran moviment de terra que va realitzar el propietari de la parcel·la limítrof a la font, van aparèixer uns maons de argila cuita que al llarg dels últims 10 anys han estat soterrats per l’assentament de la vessant modificada, just a 10/15 metres de l’actual assortidor d’aigua.

L’Aigua de la font des de finals dels 80 va ser canalitzada i utilitzada de forma suplementària al assortidor que disfruta tot aquell visitant del paratge i que es troba situat junt a la cova del naixement. Aquesta fou la infraestructura emprada per la gent que va establir en aquest espai les seues residències en un moment en el que els consistoris municipals deixaven fer, sense implicar-se en una planificació ordenada; un aspecte que es repetia en infinitats d’urbanitzacions d’arreu del territori espanyol i que s’anaven desenvolupant durant els 70-80 i 90.

Vicent P.R.

La Font del barranc de Canet es una altra bellesa natural i cultural de la muntanya de Llaurí, que no tindria gaire repercussió si no fos pel paratge on està integrat. Aquest paratge combina els efectes transformadors del ser humà i les particularitats bioclimàtiques que aporten les vessants ombrívoles que s’obrin cap al nord. El paratge de Canet, la casa, la piscina, la taula redona, la font i els camps agrícoles, així com el bosc circumdant conformen un conjunt infrautilitzat i degradat.

Aquesta infrautilització es fruit possiblement als interessos privats adscrits en aquest espai. Aquest fet manté degradat un espai que històricament ha sigut punt de connexió entre els diferents paratges de la Muntanya de Llaurí, tot i ser una zona on la pendent es elevada.

La Font de l’Anell es una mostra de la riquesa hidrogeològica d’aquesta zona, caracteritzada per la geologia calcaria fallada. Al seu voltant es desenvolupa tot un conjunt de flora adaptada al excés hídric, tot i que durant períodes molt secs i més o menys llargs aquesta queda seca. La seua influència ha afavorit uns sols rics en matèria orgànica i profunds.

Als anys 80-90 tot i el desnivell ha estat utilitzada per alimentar d’aigua fresca i neta a alguns dels habitatges de la urbanització de San Sofí, actualment queden vestigis d’aquest us, però definitívament ja no rep interferències antròpiques. Ara per ara en aquest espai les mostres de trànsit faunístic es intens destacant mamífers com raboses, porcs senglars; rèptils i amfibis, a més de diferents especies d’ocells.

Fonts documentals: LLORENÇ RUBIO RUBIO, breu introducció a la historia de Llaurí. BURGUERA Y SERRANO, Amado : Historia fundamental documentada de sueca y sus alrededores. Imprenta de Antonio López, Sueca 1922.   
 
Si veus algún error o vols incloure alguna informació fes un comentari, t’ho agraim.
Anuncios

Acerca de alapont
Página dedicada a la meteorología y al medio ambiente en la Montaña de Llaurí

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s