Desocialització

Tot i no ser un article relacionat ni amb la meteo, ni amb el Paratge Natural de Llaurí; després de la situació viscuda per qui vull molt, he vist necessari reflexionar un poc sobre la situació de “desocialització” que a poc a poc, es va produint en la nostra societat. Els valors de l’esforç, treball… tot això,  s’han desvirtuat, mitjançant la mediocrització social imperant en la classe política i econòmica, i indirectament per la classe treballadora, que s’ha deixat fer. La trampa, la confrontació prevaleixen en una societat que a poc a poc es va “esclavitzant” o “tercermunditzant”, …

Espere no ferir moltes sensibilitats i què per això deixeu de seguir el blog… intentaré de que me pase ràpid…

En gelat ser capaç d’explicar-se i no caure en la demagògia ha de ser una missió no gaire dificultosa, però no sé si s’aconseguirà. El fet es que passem per un moment econòmic que no ha millorat si no que més bé segueix empitjorant. Una situació de la que el més fàcil es culpabilitzar al govern i no es què aquest govern, el del país, el regional, o el local, però també els anteriors, no han fet els deures com tocava –que sí-, sinó que cada un de nosaltres, dels ciutadans, hem fracassat en la llavor fonamental de crear una societat el més justa possible.

Per una banda tenim una classe política, la que diríem que viu del sistema, que es troba en una situació acomodada, amb sous i dietes –i molt més-. Aquesta ja anteriorment despreocupada –en general- per millorar la igualtat social i evitar els desequilibris regionals i socials, han ocupat el temps en cultivar l’adoctrinament social, la lluita pel fet de modelar una societat i crear un model social determinat.

Per altra banda tenim les classes dirigents econòmiques, diguem empresarials/financeres, d’ací i de fora. Unes persones físiques i jurídiques a dins del sistema capitalista, i que fins al moment era l’únic que havia portat progrés al nostre territori –altra cosa es a quin preu-. Aquests aprofitant-se de les debilitats del sistema capitalista, han transvasat part de la força de treball a les regions més interessants per a maximitzar els seus beneficis –això que hui coneixem com globalització  és una part d’aquesta -; aquest transvasament ha implicat milions de persones malvivint i patint per mantindre els seus llocs de treball.

Finalment tenim el tercer escaló, el més extens, un grup social que ha necessitat dels anteriors per poder desenvolupar una actitud activa, que en moltes ocasions han acceptat treballar al marge del sistema per evitar el desastrós horitzó de perdre el seu lloc de treball o bé ho han volgut fer per interès. Són aquells que –en molt casos- treballant amb implicació, apetència i destresa prefereixen una reducció del sou o un canvi en les condicions laborals per mantindre el seu “statu quo” i viure de la forma més còmoda possible. Tot i això el sistema ha fomentat el individualisme. El individualisme ha explotat en aquest grup social la mediocritat, una competitivitat mediocre que potència el ràpid i màxim enriquiment passant, siga com siga, per sobre de l’altre.

Hui en aquest sistema pervers i individualista, el tercer escaló, s’ha quedat en una situació crítica, “panesclavista”  -un nou “esclavisme”-, un procés caracteritzat pel poder d’un mercat on les classes econòmiques dirigents, podent guanyar menys i mantenir les produccions –o fins i tot reorganitzant el sistema de producció intern – s’aprofiten del pessimisme imperant per potenciar la deslocalització i fomentar l’acomiadament. En molts casos això es veu ampliat per una estructura productiva que ja no depèn del sentiment d’unitat –de sentiment “nacional”-, sinó que aquest és el punt d’inflexió.

Quan una empresa, i més la multinacional, a dins d’una greu crisi econòmica, manté un sistema de producció en cadena “extensiu” en horaris i fabricació que produeix fins saturar el mercat i sense plantejar-se la sostenibilitat del sistema productiu, és més enllà, el culpable de que la situació econòmica actual no millore. Quan un empresari potencia la contracció per subvenció, en favor de la contractació per mèrit, una reinversió en el treball del professional, en la reorganització productiva, en la necessitat de canviar la insostenibilitat d’un sistema que s’ha mostrat ineficaç. Quan el polític es veu incapaç d’organitzar  un poder econòmic que ja no atén als requeriments socials i territorials del seu país i que veu com l’empresa “desocialitza” un territori i el govern es veu incapaç per generar economia interna que atenuï la temuda deslocalització. Quan el sindicalisme s’ha mostrat incapaç a l’hora de protegir al treballador, aprofitant-se igualment de les subvencions estatals i mantenint-se en una situació privilegiada a dins de l’escala treballadora, confirmant-se com una part més de la burocratització administrativa, que entre d’altres, menysprea al treballador “temporal”.

En definitiva, quan un crisi econòmica no serveix per plantejar i desenvolupar una nova concepció productiva i social, una potenciació de la unitat, evitant la confrontació –que en cap cas ha de suposar perdre “lo propi”-, una reconversió productiva, una lluita social que vaja més enllà de reclamar millores laborals, una societat que potencie la modernitat, així com la investigació, i sense deixar d’aprofitar-se de cap altre camp productiu,… si no aconseguim vèncer el poder del “neocomunisme” i recolçat amb lo pitjor del neocapitalisme, de forma intel·ligent i conscient, acabarem sucumbint a la desocialització del “Primer Mon”. Si no ho estem ja.

Aquest està dedicat a una persona que vull molt i ha patit en gran part el que el text reflexiona. Per tu!

César Alapont Crespo

Substitut, interí i indignat estructural

Anuncios

Acerca de alapont
Página dedicada a la meteorología y al medio ambiente en la Montaña de Llaurí

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s