El Cingle Blanc

Cingle Blanc

Ens trobem als peus d’un dels llocs més espectaculars de la serra, el Cingle Blanc, una paret vertical de 16 a 20 metres i retallada, com a ganivet, sobre una roca dolomítica i de margues dolomítiques amb tonalitats blanquinoses, grisenques i taronges.

Hui a aquesta zona podem disfrutar d’unes vistes sensacionals de la plana del Xúquer però també és pot vore al fons, la ciutat de València. Les imatges ho diuen tot. Cal destacar que la seua especial orientació, en forma de semicercle (des de les vessants de l’anell, fins al  Cingle Blanc) mirant cap al nord-est, fa que siga un espai molt humit, a més a més i tot i la pendent és un lloc amb un sòl  prou potent i carregat d’humus. Aquestes característiques han possibilitat l’explosió vegetal, destacant llorers, freixers de flor, alguna carrasca puntual, una abundant massa d’arbusts i una màquia impenetrable que supera els dos metres d’alçada.

Junt a la importància natural, ens vam trobar una riquesa geològica i geomorfològica, que si bé s’ha vist en altres llocs de la serra, com la cova de la Galera, mai amb tanta claredat s’havia vist a fora d’estes coves o simes. Parlem d’uns conjunts càrstics que en forma de columnes i en formes capritxoses rellisquen al llarg d`una part de la paret vertical del Cingle.

La zona del Cingle Blanc és gràcies a aquests elements una de les zones més riques de la serra, però com  sabem no és l’única de la serra, ni de Llaurí, com ho confirmem cada vegada que passegem per la serra. La seua riquesa ens fa plantejar una pregunta, com ha estat possible…

Doncs bé, reculem uns quants milions d’anys, més o menys entre els 99 i els 89 milions d’anys; durant el Cretàcic, a les edats Turoniana i Cenomaniana, on la fauna ja era molt estesa a la terra, tant a terra ferma com al mar, i a més anava diversificant-se.

Sobre la nostra regió la transgressió marina afavorí l’extensió d’un gran oceà en el que la sedimentació calcària, la major part d’aquesta gràcies a l’activitat animal, es va reactivar. Durant milions d’anys és van anar acumulant  sediments, a la espera que una nova orogènia impulsés aquests cap a la superfície fet que succeirà al Paleogen (fa +/- 60 M.a.). Com hem dit abans era una etapa on la fauna era important, i aquest fet fa que hui en dia podem trobar fòssils (ammonites, evolutos, belemnites) als dipòsits rocosos de les nostres muntanyes.

La nostra àrea geogràfica a cavall entre la formació del Sistema Ibèric, al nord-oest, i de la Serralada Bètica, al sud, fa que la Serra de Corbera és considere com a un àmbit de transició. En aquest sentit, la Serra de Corbera amb una orientació NO-SE comparteix la disposició topogràfica del Sistema Ibèric. Però tot i això a dins d’aquesta morfo estructura al nostre paratge és van produir moviments contraposats que han ajudat a crear l’actual entorn.

Entre els 56 i els 33 milions d’anys es va formar la nostra muntanya. Al llarg d’aquests milions d’anys s’anirà configurant la topografia actual amb el protagonisme de l’acció dels elements del clima, que la rebaixaran i la modelaran arrastrant sediments cap al mar i afavorint la formació de la marjal i la planura del Xúquer, amb uns altres actors bàsics els rius Xúquer i Túria.

Mapa Geològic de la zona del Cingle

Mapa Geològic de la zona del Cingle (Font IGME)

La Serra de Corbera a grans trets és una anticlinal desventrat en el sector d’Aigües Vives, i on els diferents moviments tectònics al llarg dels milions d’anys de formació van configurar diferents sectors, amb unes característiques geològiques lligades entre elles però amb una construcció de formes, en alguns casos, molt zonal.  En aquest sentit la zona del Cingle Blanc va patir un moviment compressiu que va trobar una debilitat en aquesta zona trencant l’escorça, creant una falla i elevant el Cingle i el conjunt de cims de la Muntanya de Llaurí. La resta d’actors, clima, flora, fauna, i d’altres propis de la litologia calcària ens han dut hui a poder disfrutar d’un lloc amb formacions càrstiques i una riquesa paisatgística que mereix ser una de les joies principals del Paratge Natural de la Muntanya de Llaurí.

Anuncios

Acerca de alapont
Página dedicada a la meteorología y al medio ambiente en la Montaña de Llaurí

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s