D’on prové el topònim Sant Sofí/Sansofí?

Des de ja fa uns quants anys em pregunte, a què és refereix i quina seria exactament la etimologia del topònim Sant Sofí, San Sofí, Sansofi o Sansofí, un nom per el qual coneixem un dels paratges més importants de la Muntanya de Llaurí. En aquest article volem aproximar-nos a una possible hipòtesi, d’una de les incerteses que s’ha deixat plasmat en la cartografia, i en la toponímia regional.

Joies de la Muntanya de Llaurí

La Font de San Sofí nevada

En primer lloc, situarem aquest paratge en allò relacionat amb lo geogràfic. El paratge de Sansofí, terme que per evitar deformacions idiomàtiques podríem utilitzar ja de forma més normalitzada, és un paratge natural que es troba situat a Llaurí. Tal com ens detallava José Borja Carbonell il·lustre farmacèutic i botànic valencià al seu Estudi fitogràfic de la Serra de Corbera,(…) enclavada en la parte alta al pie de un amplio hemiciclo de crestas que arrancando de la Cabreta llegan hasta les Orelles d’Ase, destacándose entre ellas el Cavall Vernat, la Creueta del Cardenal, el Tallat Blanc, la Regala, les Orelles d’Ase, con cingleras cortadas a pico hacia el nordeste, que protegen este barranco de los vendavales secos de Poniente (…)”; Sansofí es troba enquadrat en un semicercle elevat i orientat cap al nord est i que gràcies a la topografia és veu protegit de les corrents seques de ponent. Al temps és un lloc  afavorit per un entorn geomorfològic que afavoreix el naixement de diferents fonts i abeuradors. Al paratge trobem les fonts del barranc de Canet, Anell, i sobretot la de Sansofí, així com altres fonts i assortidors que és troben en algunes propietats privades de la urbanització de Sansofí i també trobem diferents mallades i abeuradors distribuïts a les vessants altes del paratge. Aquest fet junt a la humitat ambiental que aporten els vents humits de la mar, fan que l’entorn desenvolupe una exuberant vegetació, inclòs de tipus boreal i que ha quedat protegit gràcies al microclima de la zona. Actualment es un espai que junt a altres zones de la serra ha patit una enorme transformació antròpica, fet que en alguns casos haja possibilitat la pèrdua de restes arqueològiques que en l’actualitat tindrien molta importància investigadora, pedagògica i didàctica.

Per intentar trobar el significat de Sansofí podem acudir a una disciplina que estudia el significat dels noms propis, l’Onomàstica. Tot i que és una disciplina amb un enorme valor a l’hora de trobar el significat d’alguns topònims, no té la raó absoluta, i per això es pot produir la discussió en relació amb alguns topònims particulars, en aquest cas, s’ha d’acudir a d’altres formes d’investigació com la d’acudir a fonts escrites, dites locals, etc. Sobre aquesta branca volem aportar un exemple de la serra i que pot generar una amplia discussió; el cim del Cavall Bernat que per a nosaltres ens sembla la figura d’un cavall erecte, per a alguns filòlegs com Sanchis Guarner, Enric Moreu o Francesc Giner, aquest topònim està relacionat amb un eufemisme, Carall Vernat – Armat – Erecte.

Abans d’entrar en profunditat, cal fer referència a una accepció que per casualitat s’ha descobert per mitjà d’internet i que fa referència a una expressió que prové dels antics “Guanches” canaris, pobladors indígenes (berbers musulmans) que van mantenir aquella llengua fins a mitjans del segle XIX i que han deixat una expressió, “sansofi”, i que actualment encara s’utilitza residualment per a donar la benvinguda a algú. Aquesta paraula com veiem s’escriu sense accent, i és per això que és prou improbable que fos utilitzada en la nostra zona ja que entre d’altres aspectes, la influència musulmana va acabar molts segles abans que a Canàries.

Endinsant-nos en el camp de la onomàstica, i tot i que hi ha treballs que apunten a que els romans ja tingueren assentaments a Llaurí, inclòs s’han descobert restes funeràries a la zona de la font de Sansofí, és també improbable que aquest topònim tinga un origen romà. Per una banda no hi ha cap evidència documentada que confirme aquesta teoria i per altra banda si analitzem el nom Sant Sofí (sense deformar), podria correspondre amb Sancta Sophia (Santa Sabiduria),i si bé es cert què té un arrel llatí, es de pensar que aquestes paraules tindrien un origen més contemporani i relacionat és clar amb la explosió de la cristiandat a l’Edat Mitjana.

Una cultura que ha estat més clarament documentada i que va establir els primers assentaments estables a Llaurí foren els musulmans, aquests també van aprofitar les particularitats hidrològiques de la zona de Sansofí. Els musulmans podien haver deixat aquest nom a aquest lloc per referir-se a les particularitats de la zona o bé per donar la benvinguda a aquest paratge. Però fora de la primera accepció que hem realitzat de “sansofi”, sembla que en aquest cas que la influència musulmana no té la mateixa implantació que com d’altres noms del municipi que sí s’han identificat en molts treballs com a paraules amb un arrel musulmana, com Benihomer o Beniboquer (alqueries musulmanes de Llaurí).

Durant l’Imperi Persa el “Sofí” era un títol de dignitat que rebien els sobirans perses. Els perses no van arribar mai a les nostres terres, però si relacionem aquest Sofí amb el de Sofía, que vol dir Saviesa, i fem un pas més en aquesta investigació cap un període més contemporani, tot apuntaria a que l’història del topònim Sant Sofí estaria relacionat amb l’auge de la cristiandat. Però això vol dir que es refereix a un Sant que es diu Sofí? O bé és una deformació de Santa Sofía?

En l’actualitat la paraula Sofí no té cap significat ni traducció a cap Onomàstica, ni diccionari i per això tot apunta a què Sofí, és la deformació del nom Sofía. Un nom cristià primitiu gnòstic que adquirí el màxim esplendor amb la construcció de la Catedral de Santa Sofía de Constantinoble (actual Istambul) i que la tradició gnòstica preferia encarnar en una figura femenina. Per tant, Sant Sofí, San Sofí, o sansofí, es un topònim que pràcticament en la totalitat fa referència a la Santa Saviesa, però perquè?

Segons les fonts bibliogràfiques consultades, tot apunta a que durant l’expansió i dispersió de l’activitat monacal per la Vall de la Murta i zones limítrofs es va eregir una ermita dedicada a Santa Sofia, que va ser administrada pel monastir Jeronis de Santa Maria de la Murta. La seva localització es desconeix, però segons M.D. Cabanes, aquesta ermita es va emplaçar en aquest paratge i tot apunta a que el terme quedà en la toponímia del lloc per a la història. Per casualitat fa un temps vaig sentir què a una casa de Sansofí tenien una placa dedicada a la antiga ermita, però aquesta informació no s’ha pogut contrastar amb imatges o dades escrites.

En definitiva el misteri del nom del paratge de Sansofí a falta d’altres variants que estaríem encantats de conèixer, per això envieu-nos un mail o feu un comentari, apunta a qué el topònim bé d’aquesta antiga ermita dedicada a Santa Sofía i on és desconeix l’emplaçament, tot i què és pot elucubrar que no es situaria massa lluny de la Font de Sansofí; per tant, Sant Sofí, San Sofí o Sansofí serien les constants deformacions d’aquest topònim, al igual que va passant amb el temps amb molts altres fruit de la interferència idiomàtica, de la desconeixença del lloc, etc, i on un exemple molt clarificador és el de Pla de Carmona (utilitzat en el Mapa Topogràfic Nacional) què és una referència toponímica errònia del que es coneix a Llaurí com a Pla de Camorra.

Anuncios

Acerca de alapont
Página dedicada a la meteorología y al medio ambiente en la Montaña de Llaurí

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s