Pujada a la Regalà des de Sansofí

La Muntanya de Llaurí com en moltes ocasions s’ha dit, amaga en el seu interior grans riqueses que quan les disfrutes et deixa una sensació de plenitud que poques altres coses aporten en la vida. La exuberant vegetació, pendents quasi impracticables, rocam, meteorització, fauna, vistes,… són alguns dels elements que durant la jornada del dia 31 de març, junt a Guillem Puchades poguerem disfrutar al llarg de tot el matí. Aquest dia seguirem una ruta que envolta la vessant septentrional de la serra de Corbera al terme de Llaurí baix els mítics cingles verticals d’aquest entorn natural.

1_10028La Muntanya de LlauríL’excursió la vam iniciar a la zona més elevada i junt a la urbanització de Sansofí, pujant per la senda que porta cap a l’Anell, després d’unes pujades i baixades exigents, seguirem en direcció cap a la Font de l’Anell, un camí que ens durà a la senda que porta al Mirador del Galerar i als peus del Cingle Blanc, llocs que en d’altres ocasions ja hem visitat.

Just al costat del mirador es desvia la senda que baixa, buscant la zona més cómoda que ens duu a un pas on accedim al barranc dels galers, un barranc semitancat per dos murs de roca vertical que han facilitat la conservació d’un tipus de vegetació típica mediterrània desapareguda ja a moltes zones pròximes (galers, carrasques, fleixos, llorers). Aquest és un entorn que encara no havíem pogut visitar en persona, des de que, fa ja un temps, els companys de l’AMLL la van descobrir i adequar.

Cal destacar que s’ha d’anar molt en compte i més a la segona part de la ruta, ja que al ser una senda nova trobem un camí poc estabilitzat i amb algunes zones perilloses, on el material solt i algunes caigudes verticals fan que les pulsacions del cor siguen considerables durant el trànsit per aquesta zona.

1_10009Canals de transportUna de les coses que destaca al llarg de la ruta és l’elevada humitat, l’aparició de fonts i sortidors d’aigua. En moltes converses quotidianes apareix el tema de com és possible que la muntanya tinga aquestes qualitats, les quals ajuden a mantenir la riquesa natural d’un entorn enclavat en un clima mediterrani, amb cicles càlids i secs molt acusats.

Aquest comportament natural es mereix una tesi doctoral, però a grans trets podem afirmar que aquest comportament és fruit del tipus de rocam calcari, així com a la proximitat del mar, però no ens hem d’oblidar que junt a molts altres, la morfologia estructural també són un elements definidors.

Durant tot el trajecte s’observa aquesta humitat, una humitat causada per una banda per l’aportació d’humitat ambiental, tant per precipitacions com per l’humitat que aporten les boires i els núvols baixos de procedència marítima que impacten amb la muntanya durant alguns moments de l’estiu i l’hivern. Però també el rocam calcari és un rocam dur però permeable i és més permeable gràcies a les fractures i falles que trenquen els estrats, en aquest cas, els cingles són el màxim exponent d’aquestes i són els llocs de contacte on en majors ocasions apareixen aquestes zones humides. Finalment també trobem innumerables mostres de meteorització de la roca que ajuden a crear canyeries naturals per on discorre l’aigua que es percola de les zones més elevades.

Junt a tot això la exuberant vegetació  de la que disfrutem i més densa a zones ombrívoles són fruit d’unes condicions mediambientals relacionades amb les anteriors i sobretot molt zonals que provoca l’orografia, la orientació i l’estrat edàfic.

1_10020Corfa del pi 2Per no allargar-se més i deixant de banda aquestes característiques húmiques, cal donar també importància a la fauna, ja que gràcies a la riquesa vegetal, el soroll dels ocells, el moviment d’amfibis i rèptils, però també l’existència de rastres d’una fauna mamífera prou extensa, demostra l’explosió de vida que suposa aquesta època de l’any. Com anècdota aquest dia ens va sorprendre a la zona de la Regalà el vol de la parella d’àguiles que de tant en tant tenen presència a la nostra serra i que per desgràcia no vam poder fotografiar.

Al final de la senda ens trobem amb un exemplar de pi blanc que mostra al seu tronc la cara més dura d’un incendi forestal, i que per sort, aquest ha pogut sobreviure fins ara. La zona, de matoll baix, amaga la font de la Regalà un sortidor d’aigua natural que en el passat era punt d’avituallament per a caçadors i ramaders de la zona.

La tornada baix un mantell de núvols, alguna plujeta dèbil i sobretot molt d’esforç físic va ser gratificada amb una paella que ens esperava a casa, com no, el millor final per a una exigent excursió.

Anuncios

Acerca de alapont
Página dedicada a la meteorología y al medio ambiente en la Montaña de Llaurí

2 Responses to Pujada a la Regalà des de Sansofí

  1. Molt bona la crònica i molt instructiva.
    La senda dels galers no és nova, deu de ser antiga, però degut a la forta pendent, on hi ha terra s’ha degradat molt. Si passarem sovint, de segur que s’asentaria la terra i seria més segura. No obstant, caldrà treballar per millorar la seguretat d’alguns trams d’eixa senda.

    • alapont says:

      Completament d’acord. Amb temps serà una de les sendes més recorregudes, esperant que vaja gent respectuosa i que tinguen en compte que es un nitxol botànic inhedit en la comarca i que el seu manteniment és vital.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s