Aliacrà groc-Buthus occitanus

Gràcies als “currantes” de l’AMLL, ens retrobem després de molts anys amb l’aliacrà (alacrán), un més que interessant supervivent del regne animal. Com en el cas de l’escurçó ibèric (en el cas valencià, la Vipera latastei), l’aliacrà groc, entra dins de les especies animals que contenen verí i poden estar presents a les nostres muntanyes. Però per no conferir-li a aquesta espècie un grau de perillositat desproporcionat cal que sapiguem en primer lloc, que la seva picadura tot i ser  molesta, en rars casos poden provocar la mort d’una persona, en canvi el grau de perillositat si és major, en el cas, d’un xiquet i de gent major  . Per altra banda són especies que  s’alimenten d’artròpodes, com insectes, aràcnids i també d’altres membres de la seva mateixa espècie, per això, dins de la cadena tròfica s’ocupen del control de la microfauna d’un ecosistema.

L’aliacrà groc o Buthus occitanus (Amoreaux, 1789), és una espècie d’hàbits nocturns per això durant el dia passa la major part del temps baix de les roques o de la fullarasca. La seua coloració groguenca més clara a la major part del seu cos, es completa amb uns tons més oscurs al dors. Les pinzes són estretes i l’agulló es redó i allargat. Pot medir fins a 8 cm. L’Aliacrà és una especie que prefereix els rocams secs de les nostres muntanyes i per tant, a Llaurí el trobem més concentrat a la zona de les pedreres.

Cal tenir prudència a l’hora d’alçar pedres i manipular la terra sense protecció ja que la picadura d’aquest animalet provoca gran dolor, amb edemes i inclòs l’aparició d’ampolles. Com diem abans, en la majoria de casos no es mortal però pot provocar un estat clínic greu amb vòmis, febre, i cefalea.

Les imatges són propietat dels socis de l’AMLL, per saber-ne més visiteu el seu espai web.
Anuncios

Un bufo bufo en la puerta de casa

Buenas noches, el pasado día 6 de octubre antes de apagar las luces de la terraza y marcharme a la cama tras un nuevo día de trabajos varios y hospital, vi que en las escaleras se movía algo y tras fijarme mejor observé que aquello no era más que un sapo (bufo bufo) de unos 10 cms de longitud. Este ejemplar es un habitual que ha elegido nuestro terreno para el paseo nocturno y también como acompañamiento al canto de las ranas que se sitúan en la charca y las piscinas que cuenta el terreno (piscinas que actualmente no se usan para el disfrute del baño).

Sapo (foto 6-10-2011)

Sapo en casa (foto 6-10-2011)

 Por otra parte, la situación familiar va mejorando, lo que significa que pronto se volverá a la normalidad. Además hoy conseguí publicar este artículo, eso significa que la conexión a internet a sido estable, al menos a estas horas. Ahora solo falta que todos los agentes implicados den de si y así TELVI Tel. (Desis informática- Cullera) puedan ofrecer internet asequible y en condiciones estables vía WIFI a este paraje y a toda la comarca.

Saludos y buenas noches.