El Cingle Blanc

Cingle Blanc

Ens trobem als peus d’un dels llocs més espectaculars de la serra, el Cingle Blanc, una paret vertical de 16 a 20 metres i retallada, com a ganivet, sobre una roca dolomítica i de margues dolomítiques amb tonalitats blanquinoses, grisenques i taronges.

Hui a aquesta zona podem disfrutar d’unes vistes sensacionals de la plana del Xúquer però també és pot vore al fons, la ciutat de València. Les imatges ho diuen tot. Cal destacar que la seua especial orientació, en forma de semicercle (des de les vessants de l’anell, fins al  Cingle Blanc) mirant cap al nord-est, fa que siga un espai molt humit, a més a més i tot i la pendent és un lloc amb un sòl  prou potent i carregat d’humus. Aquestes característiques han possibilitat l’explosió vegetal, destacant llorers, freixers de flor, alguna carrasca puntual, una abundant massa d’arbusts i una màquia impenetrable que supera els dos metres d’alçada.

Junt a la importància natural, ens vam trobar una riquesa geològica i geomorfològica, que si bé s’ha vist en altres llocs de la serra, com la cova de la Galera, mai amb tanta claredat s’havia vist a fora d’estes coves o simes. Parlem d’uns conjunts càrstics que en forma de columnes i en formes capritxoses rellisquen al llarg d`una part de la paret vertical del Cingle.

La zona del Cingle Blanc és gràcies a aquests elements una de les zones més riques de la serra, però com  sabem no és l’única de la serra, ni de Llaurí, com ho confirmem cada vegada que passegem per la serra. La seua riquesa ens fa plantejar una pregunta, com ha estat possible…

Doncs bé, reculem uns quants milions d’anys, més o menys entre els 99 i els 89 milions d’anys; durant el Cretàcic, a les edats Turoniana i Cenomaniana, on la fauna ja era molt estesa a la terra, tant a terra ferma com al mar, i a més anava diversificant-se.

Sobre la nostra regió la transgressió marina afavorí l’extensió d’un gran oceà en el que la sedimentació calcària, la major part d’aquesta gràcies a l’activitat animal, es va reactivar. Durant milions d’anys és van anar acumulant  sediments, a la espera que una nova orogènia impulsés aquests cap a la superfície fet que succeirà al Paleogen (fa +/- 60 M.a.). Com hem dit abans era una etapa on la fauna era important, i aquest fet fa que hui en dia podem trobar fòssils (ammonites, evolutos, belemnites) als dipòsits rocosos de les nostres muntanyes.

La nostra àrea geogràfica a cavall entre la formació del Sistema Ibèric, al nord-oest, i de la Serralada Bètica, al sud, fa que la Serra de Corbera és considere com a un àmbit de transició. En aquest sentit, la Serra de Corbera amb una orientació NO-SE comparteix la disposició topogràfica del Sistema Ibèric. Però tot i això a dins d’aquesta morfo estructura al nostre paratge és van produir moviments contraposats que han ajudat a crear l’actual entorn.

Entre els 56 i els 33 milions d’anys es va formar la nostra muntanya. Al llarg d’aquests milions d’anys s’anirà configurant la topografia actual amb el protagonisme de l’acció dels elements del clima, que la rebaixaran i la modelaran arrastrant sediments cap al mar i afavorint la formació de la marjal i la planura del Xúquer, amb uns altres actors bàsics els rius Xúquer i Túria.

Mapa Geològic de la zona del Cingle

Mapa Geològic de la zona del Cingle (Font IGME)

La Serra de Corbera a grans trets és una anticlinal desventrat en el sector d’Aigües Vives, i on els diferents moviments tectònics al llarg dels milions d’anys de formació van configurar diferents sectors, amb unes característiques geològiques lligades entre elles però amb una construcció de formes, en alguns casos, molt zonal.  En aquest sentit la zona del Cingle Blanc va patir un moviment compressiu que va trobar una debilitat en aquesta zona trencant l’escorça, creant una falla i elevant el Cingle i el conjunt de cims de la Muntanya de Llaurí. La resta d’actors, clima, flora, fauna, i d’altres propis de la litologia calcària ens han dut hui a poder disfrutar d’un lloc amb formacions càrstiques i una riquesa paisatgística que mereix ser una de les joies principals del Paratge Natural de la Muntanya de Llaurí.

Anuncios

Video del grup de voluntaris de Llaurí

Finalment de la ma de Llorenç Rubio (en Gentdellaurí) s’ha publicat el video sobre els voluntaris de Llaurí, que ho disfruteu.

[http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=tskivgWrdMc]

Video promocional “PNM-Muntanya de Llaurí”

Después de que el buen amigo Vicent Pérez elaborase un vídeo promocional sobre el paraje natural municipal y fomentar la edición de otros, he pensado elaborar un vídeo con fotografías propias, antiguas, recientes, y otras que pertenecen al propio Vicent, a Joan Aguado, etc.

En el vídeo incluyo unas líneas en verso (en castellano) sobre la sierra, que elaboré cuando me encontraba aún desempleado y que está inacabada (eso tiene la inspiración que como llega se va). En este caso, las fotografías ensalzan la topografía de la zona, creo que se muestran espectaculares panorámicas. En otra ocasión retrataremos otros aspectos de la zona. Por tanto, me sumo a lo que dice Vicent en su Blog, a ver si hacemos un concurso de vídeos, o fotografía, por qué no?

Solo cabe esperar que os guste, la música (quizás para algunos rara y aburrida), pero también el video; esta música, si no es la más idónea, es la que más me ha gustado para la elaboración de éste. Además como la música de Mike Oldfield, na-daaa!. Espero que os guste y si no, para eso están los comentarios.

Presentació de la Ruta Circular: Creu del Cardenal-Cova i font de l’Anell

El treball realitzat per un grup de voluntaris de Llaurí que tenia la finalitat de recuperar i adequar la senda que pujava des de Sansofí fins a la cova i la font de l’Anell al Paratge de la Muntanya de Llaurí, ha estat completat. Ara es l’hora de mostrar-vos una xicoteta introducció audiovisual de l’itinerari del nou recorregut, aquest s’inicia a la Creu del Cardenal (Alzira) i baixa fins a la font de Sansofí on des d’ací segueix fins al final d’etapa a la Font i la Cova de l’Anell.

El recorregut total aproximat (a falta d’un track més ajustat) es de 1604 metres. Amb un desnivell de 243 msnm, durant el primer tram de baixada (amb major pendent) i  uns 96 msnm, durant el segon tram i de traçat serrat, i fins la Cova i la Font de L’Anell.

Podeu vore el material audiovisual a: http://meteosansofi.com/images/Ruta%20Circular/Ruta%20Circular.html *

O disfrutar d’aquestes fotos que son propietat dels administradors de  GentdeLlaurí, sobre els treballs realitzats pel grup de voluntaris (Alfredo, César, Vicent’s i altres).

* Per incompatibilitats amb el codi d’aquest web, vosté serà enviat automáticament cap a un enllaç lligat a meteosansofi.com, totes dues son segures i en garantim la seua confidencialitat.

Contraforts, cingles i penyes

Fa alguns anys, quan estudiava a la Facultat de Geografia, vaig dedicar un dels treballs de carrera a la geologia de la serra de Corbera. Aprofitant algunes fotos que vaig enregistrar en l’última estada a Llaurí, faig aquesta entrada per explicar la geologia general de la zona, mostrant imatges de la zona.

A grans trets tot el conjunt de la serra de Corbera es correspon amb un plegament de tipologia i orientació ibèrica, cavalcat i dislocat. Aquest plegament fruit dels esforços de compressió i distensió al llarg de milions d’anys ha anat configurant un espai molt fracturat, complex, amb innumerables contactes de placa, alguns normals, d’altres dislocats, estratificacions invertides, formes difuses o d’altres més clares. Tots aquests elements sintetitzats gràficament, ens dona com a principals elements un eix de contacte dislocat en direcció NO-SE al sud del límit municipal de Llaurí. Per altra banda, trobem diferents contactes de fractura  normal paral·lels al primer i junt aquesta d’altres menors i puntuals. Finalment destaquen contactes dislocats a la zona de la muntanya del Abuelo i Poble Nou i a les llomes del sud del Barranc de Cambrils.

Tots aquests elements han modelat estrats mesozoics a les zones més elevades, amb calcàries i dolomies, algunes cristalines, d’altres arenoses i finalment també de caràcter argilós. A les zones mitjanes afloren materials juràssics on destaquen les calcàries i les  margues verdes i amb braquiòpters (musclos fossilitzats). Aquests últims son fàcilment visibles a les roques arrancades de la pedrera dels Collaets.

Mapa Geològic MAGNA 50 - full 770

Mapa Geològic detall-escanetjat (font IGME)

Aquesta geologia ha possibilitat la formació d’una geomorfologia complexa, agrest, amb un gran conjunt de cingleres, penyals, abarrancaments, amb fortes pendents, fractures i complexitat d’accés a peu. Per altra banda,  destaquen zones amb una pendent molt més baixa, que son espais recoberts per materials quaternaris que s’han transformat recentment en terreny agrícola.

Finalment vull fer referència a la marjal, aquesta geològicament es una branca colmatada de materials llimosos molt recents, que han colmatat part de l’albufera geològica formada gràcies a les aportacions dels deltes del Xúquer i Túria en etapes geològiques immediates. Hui es un dels ramals topogràficament més baixos al sector sud del propi llit del Xúquer, zona inundable i de desguàs cap a la zona de l’estany de Cullera.

En síntesi vull destacar com a punts geomorfològics més importants del municipi de Llaurí i referents d’aquest contrafort litoral que coneguem com a serra de Corbera, els següents:

  • El Cavall Bernat, bloc fallat i elevat. Al sector sud, forma una pared vertical d’una vintena de metres, que alguns intrèpits escaladors han remontat aquesta en algunes ocasions. La Cota màxima es de 584 metres i forma part del terme municipal de Corbera.
  • Orelles d’Ase,  dos blocs fallats que formen dos cingles amb una certa sapa produïda per el desplaçament d’aquests bloc durant el seu plegament, que afavoreix una caiguda lliure des de el seu cim.
  • Cingle Blanc, una majestuosa paret de rocam dolomític.
  • Pic del cisne i la Ratlla.

Alguna de les imatges pot estar mal etiquetada, o amb un nom erroni, si es així li agraim que ho informi, amb un comentari o a través del correu: galices@hotmail.com

Subida a la Fuente y la Cueva del “Anell”

Este fin de semana hemos subido en compañía de Vicent Pérez a la cueva y la fuente del “Anell”, posteriormente nos hemos dirigido hacia la zona del Cingle Blanc para proseguir con la búsqueda de la senda que se dirige hacia ese lugar. En el camino nos dimos de frente con una frondosa vegetación en la que se veían helechos, coscoja, e incluso diferentes enredaderas. El hecho más destacable fue la de divisar ejemplares de fresno de flor y tino (marfull), así como un ejemplar de Carrasca retorcida bajo la espesa vegetación.

Cabe destacar que sobre la roca lajada fruto de las inclemencias meteorológicas, el tipo de geología y de la acción pasada de los incendios forestales, se van desarrollando algunas especies crasas y otras especies enanas rupícolas.

Pese a ser un año con precipitaciones muy modestas, las surgencias de agua a través de las fuentes parece que no cesa y ello va alimentando a la vegetación que en las zonas de vaguada alcanzan dimensiones y frondosidad tal, que no permite el paso fácil y rápido, sin llevarse algún que otro arañazo limpiando con unas buenas tenazas el paso de las antiguas sendas.


Incendio de Favara y un recordatorio

Gracias a los trabajos de los retenes de bomberos y brigadas forestales, el incendio que afectaba al barranco de  Carrillo  en el término de Favara (según las fuentes consultadas) ya se ha controlado. Ayer cuando me enteré me volvieron aquellos recuerdos de feberero de 2005, volviendo de trabajar, en el que la montaña de Llaurí se iluminaba de un color preocupante. Todo quedó calcinado fruto según las fuentes oficiales, de los restos de una barbacoa en Sansofí y desmentido con posterioridad, por los que fueron señalados como causantes del incendio. Sin entrar más en el tema, si cabe apuntar a que lo que pasó anoche en Favara se puede producir de nuevo y por ello cabe estar atentos y tener precaución a la hora de realizar quemas en parcelas privadas, y todo ello a pesar de que los que ocasionan estos incendios, posiblemente no verán nunca este artículo. Por suerte hoy, gran parte de la riqueza natural se ha recuperado, sólo esperamos que no se repitan estos hechos.