Herbari de la Muntanya de Llaurí: Roure valencià

Roure valencià:

Roure valencià

Roure Valencià (Fot. Joan Aguado)

NOM CIENTÍFIC: Quercus valentina, Cav.
FAMILIA: Fagàcies

NOM EN VALENCIÀ: Roure valencià, gal·ler, roure de fulla xicoteta.
NOM EN CASTELLÀ: Quejigo, roble carrasqueño.

FLORACIÓ: Abril a maig
FORMA VITAL: Macrofaneròfit, caducifoli.
CARÁCTER: Diferents usos, medicinals, alimentaris, construcció.
ENDEMISME: No/D’interés.

HÀBITAT: Zones boscoses, barrejat amb pins i matoll.
CARACTERÍSTIQUES: 
El roure és un especie arbòrea residual a la muntanya de Llaurí, però no per això menys important. Al passat aquest formava un extens bosc mixt, però hui conforma un xicotet conjunt florístic a les fondalades més altes de la serra i a més de donar nom a la microreserva de flora ” El Gal·lerar de Llaurí”, és una ruta senderista del municipi de Llaurí. El roure valencià és un arbre de talla mitjana que pot arribar als 20 metres d’alçada, amb una escorça grisàcea i rugosa, amb algunes escletxes superficials. Com veiem a la imatge tenen una copa redona, pero també allargada, poc densa i irregular. Les fulles semicaduques es mantenen a l’arbre durant l’hivern. Generalment la forma de les fulles es allargada medint entre 3 a 11 cms de longitud per 1,5 a 8 cms d’amplada. Son brillants a la zona superior i peloses i apagades en la part inferior. Els màrgens son dentats.

Les flors masculines apareixen en grups e 4 a 5, amb inflourescències colgants. En canvi les flors femenines apareixen en en grups  sobre un curt pedúncle. Els glans, apreciats per la fauna, son cilíndrics entre 1,5 a 3,5 cms (a falta de concreció) i apareixen en grups. poseeixen una cúpula de escames ovadotriangulars que cobreixen entre 1/3 a 1/5 del gla. Floreix entre abril i maig i les bellotes maduren entre setembre i octubre. (text adaptat de  http://bdb.cma.gva.es/ficha.asp?id=13984)

Nota: Aquest herbari té un caràcter informatiu, si observa algun error en la transcripció o en la fotografia adjunta al text realitze un comentari i ho corregirem en la major brevetat. Gràcies.
Anuncios

Herbari de la Muntanya de Llaurí: Marfull

Marfull:

Flor Marfull

Flor Marfull (25/09/2011)

NOM CIENTÍFIC: Viburnum tinus
FAMILIA: Adoxàcies

NOM EN VALENCIÀ: Marfull.
NOM EN CASTELLÀ: Durillo.

FLORACIÓ: Gener a Maig
FORMA VITAL: Macrofaneròfit
CARÁCTER: Medicinal
ENDEMISME: No

HÀBITAT: Màquies, alzinars i jardins
CARACTERÍSTIQUES: 
Arbust perennifoli que pot arribar fins a 3 m d’alçada . Fulles oposades de 4 a 10 cm, ovades, enteres, coriàcies, persistents lluents a l’anvers i peludes pel revers. Al marge de la fulla hi ha una filera de pèls visibles a contrallum. Les branques joves presenten pels i sovint són enrogides. Algunes varietats de marfull s’utilitzen com a plantes de jardí. Flors blanques. Són arbustos que donen síntoma d’un passat bosc d’alzines.

Marfull

Marfull

Fruit Marfull

Fruit Marfull (25/09/2011)

Nota: Aquest herbari té un caràcter informatiu, si observa algun error en la transcripció o en la fotografia adjunta al text realitze un comentari i ho corregirem en la major brevetat. Gràcies.

 

Herbari de la Muntanya de Llaurí: Pèsol bord

Pèsol bord:

Pèsol bord

Pèsol bord (18/04/2004)

NOM CIENTÍFIC: Lathyrus latifolius
FAMILIA: Fabàcies

NOM EN VALENCIÀ: Pèsol bord, pèsol silvestre.
NOM EN CASTELLÀ: Albejana basta.

FLORACIÓ: Maig a Setembre
FORMA VITAL: Hemicriptòfic
CARÁCTER: Cap
ENDEMISME: No

HÀBITAT: Zones herbàcies, humides, boscs i garrigues
CARACTERÍSTIQUES: 
Herba enfiladissa robusta glabrescent de 1 a 3 m de llarg. La tija i els pecíols tenen ales el circell està ramificat. Les flors es presenten en raïms de 3 a 15 flors de color rosa les flors fan de 15 a 30 mm. El fruit és un llegum de 5 a 11 x 0’6 a 1 cm de llarg amb de 10 a 15 llavors. (text extret, wikipedia)

Pèsol bord

Pèsol bord (18/04/2004)

Pèsol bord (detall)

Pèsol bord detall (18/04/2004)

Nota: Aquest herbari té un caràcter informatiu, si observa algun error en la transcripció o en la fotografia adjunta al text realitze un comentari i ho corregirem en la major brevetat. Gràcies.

Herbari de la Muntanya de Llaurí: Aritjol

Aritjol:

Aritjol

Aritjol (25/09/2011)

NOM CIENTÍFIC: Smilax aspera
FAMILIA: Liliàcies 

NOM EN VALENCIÀ: Aritjol, zarzaparella, matavelles.
NOM EN CASTELLÀ: Zarzaparrilla.

FLORACIÓ: Tardor
FORMA VITAL: Faneròfit
CARÁCTER: Medicinal i altres
ENDEMISME: No

HÀBITAT: Zones rocoses, masses forestals, etc.
CARACTERÍSTIQUES: 
L’Aritjol és una liana espinosa, que s’esten irremeiablement per moltes zones de la serra ofegant d’altres especies amb una creixement vegetatiu més lent. S’enfila a d’altres plantes, parets, etc per mitjà de circells.  Les fulles són perennes, verdes i amb 5 nervis al limbe.  Els fruits en forma de raïm són rojos, esfèrics i carnosos. L’Aritjol té diferents usos entre d’altres, per fer begudes, licors o ungüents.

Aritjol cobrint restes abandonades

Aritjol cobrint restes abandonades

Aritjol detall

Aritjol detall (25/08/2011)

Nota: Aquest herbari té un caràcter informatiu, si observa algun error en la transcripció o en la fotografia adjunta al text realitze un comentari i ho corregirem en la major brevetat. Gràcies.

Herbari de la Muntanya de Llaurí: Freixe de flor

Freixe de flor:

Fraxinus ornus

Fleix valencià (08/05/2012)

NOM CIENTÍFIC: Fraxinus ornus
FAMILIA: Oleàcies 

NOM EN VALENCIÀ: Freixe de flor, fleix valencià i freixe orn.
NOM EN CASTELLÀ: Fresno de flor, fresno del maná.

FLORACIÓ: Maig i juny
FORMA VITAL: Macrofaneròfit
CARÁCTER: Medicinal
ENDEMISME: No

HÀBITAT: Vessants i zones rocoses
CARACTERÍSTIQUES: 
Aquest és un arbre caducifoli, d’escorça grisenca llisa. Les seues fulles oposades, es divideixen en amplis foliols pendunculats i amb marge un poc serrat. Aquesta especie es troba estés a la pujada de la cova de la galera i a la zona de l’hortet.

 

Fraxinus ornus

Fleix de Flor (08/05/2012)

Fleix valencià (08/05/2012) Tronc

Fraxinus ornus

Nota: Aquest herbari té un caràcter informatiu, si observa algun error en la transcripció o en la fotografia adjunta al text realitze un comentari i ho corregirem en la major brevetat. Gràcies.

Herbari de la Muntanya de Llaurí: Margalida

Margalida:

Bellis sylvestris Cyr.

Margalida (20/05/2012)

NOM CIENTÍFIC: Bellis sylvestris Cyr.
FAMILIA: Compositàcia

NOM EN VALENCIÀ: Margalida, margalideta i primavera.
NOM EN CASTELLÀ: Bellorita, margarita.

FLORACIÓ: Novembre, desembre i gener.
FORMA VITAL: Hemicriptòfit
CARÁCTER: Medicinal
ENDEMISME: No

HÀBITAT: Prats ombrívols i zones forestals.
CARACTERÍSTIQUES: 
Aquesta margalida té una roseta de fulles bassals i floreix a l’hivern. El capítol s’erigeix a lo alt d’un penducle. Les flors són grans.

Margalida (20/05/2012)

Bellis sylvestris Cyr.

Bellis sylvestris Cyr.

Nota: Aquest herbari té un caràcter informatiu, si observa algun error en la transcripció o en la fotografia adjunta al text realitze un comentari i ho corregirem en la major brevetat. Gràcies.

Herbari de la Muntanya de Llaurí: Estepa Blanca

Estepa Blanca:

Pteridium aquilinum

Estepa (07/05/2005)

NOM CIENTÍFIC: Cistacia albidus
FAMILIA: Cistàcies

NOM EN VALENCIÀ: Estepa blanca i bordiol blanc.
NOM EN CASTELLÀ: Jara blanca.

FLORACIÓ: Abril, maig i juny
FORMA VITAL: Nanofaneròfit
CARÁCTER: Medicinal
ENDEMISME: No

HÀBITAT: Pinedes i matorral preferentment carbonatats
CARACTERÍSTIQUES: 
La estepa és un arbust perenne que pot arribar al metre i mig d’alçada. Les tijes són llenyoses. Les fulles son verdes grisenques. Les flors son gran, rosades i amb petals lleugerament arrugats (com paper). Els fruit que dona tenen una forma ovoïde i consta d’una capsula on conté les llavors. Aquest arbust és molt estés a la serra el seu creixement es ràpid. Durant la seva floració atrau a molts insectes.

Cistus albidus

Cistus albidus (07/05/2012)

Estepa Blanca Fruit (Cistus Albidus)

Estepa Blanca Fruit (Cistus Albidus)

Nota: Aquest herbari té un caràcter informatiu, si observa algun error en la transcripció o en la fotografia adjunta al text realitze un comentari i ho corregirem en la major brevetat. Gràcies.