Pujada a la Font de la Regalà i Galers

Les passades festes de Nadal i cap d’any van ser prolífiques en allò relacionat amb les excursions per la Muntanya de Llaurí. En una d’aquestes excursions vam poder comprovar l’estat d’un element natural, la Font de la Regalà, antropitzada per antics viatgers i visitants de la zona, dins d’una ruta que era xafada no fa tants anys per aquestes parts de la muntanya. Hui en algunes imatges de satèl·lit i ortofotos encara es dibuixa aquesta senda de forma difuminada sobre la vegetació i les diferents  tonalitats de la roca. Ens trobem al mig mateix de la muntanya de Llaurí sobre la cota 400, ascendint per la vessant sud del barranc de la Penya, per una ruta exigent, empinada i amb abundància de material solt que dificulta el recorregut.

El més important és que aquesta ruta posa en contacte dos llocs de marcat interès etnogràfic i mediambiental, per una banda la font de la Regalà i la senda que porta a ella i per altra, interessant per la seua bellesa botànica, el bosc de galers (microreserva). En un futur pròxim i gràcies a l’AMLL (Associació d’Amics de la Muntanya de Llaurí) aquesta ruta quedarà unida amb la ruta del mirador del Galerar, que enllaça al mateix temps amb la font i la cova de l’Anell i més endavant amb Sansofí i les rutes que ascendeixen cap a la Creu i el Cavall i cap a la ruta del Pi de la Cabreta i la Mallà Verda que ens duu cap a Corbera.

Aquesta ruta com diem és un nou element etnogràfic quasi oblidat que durant el passat va ser aprofitat molt possiblement per arribar a les arbredes més elevades de la serra i fer-se així amb llenya per alimentar entre d’altres, els forns de calç repartits per tot el municipi. Per altra banda també connecta un espai mediambiental molt ric en especies vegetals, algunes en clar retrocés front a d’altres especies introduïdes i de creixement vegetatiu més ràpid. Parlem d’espècies vegetals com les carrasques, els lledoners, el margallons, els freixers, ginestons valencians, ginebrers o el  més interessant de tots, pel seu valor botànic, el Galer o roure valencià. Però no sòls hem de destacar la importància vegetal, ja què pel que respecta a la fauna és divisen entre d’altres petjades i excrements de diferents mamífers, com senglars, fagines, guineus o ginetes, però és evident que la classe d’animals més estès és el dels ocells, trobant-nos entre falcons, corriols, còlits, cucuts, merles, mosquiters o brusacs.

Anuncios

Herbari de la Muntanya de Llaurí: Roure valencià

Roure valencià:

Roure valencià

Roure Valencià (Fot. Joan Aguado)

NOM CIENTÍFIC: Quercus valentina, Cav.
FAMILIA: Fagàcies

NOM EN VALENCIÀ: Roure valencià, gal·ler, roure de fulla xicoteta.
NOM EN CASTELLÀ: Quejigo, roble carrasqueño.

FLORACIÓ: Abril a maig
FORMA VITAL: Macrofaneròfit, caducifoli.
CARÁCTER: Diferents usos, medicinals, alimentaris, construcció.
ENDEMISME: No/D’interés.

HÀBITAT: Zones boscoses, barrejat amb pins i matoll.
CARACTERÍSTIQUES: 
El roure és un especie arbòrea residual a la muntanya de Llaurí, però no per això menys important. Al passat aquest formava un extens bosc mixt, però hui conforma un xicotet conjunt florístic a les fondalades més altes de la serra i a més de donar nom a la microreserva de flora ” El Gal·lerar de Llaurí”, és una ruta senderista del municipi de Llaurí. El roure valencià és un arbre de talla mitjana que pot arribar als 20 metres d’alçada, amb una escorça grisàcea i rugosa, amb algunes escletxes superficials. Com veiem a la imatge tenen una copa redona, pero també allargada, poc densa i irregular. Les fulles semicaduques es mantenen a l’arbre durant l’hivern. Generalment la forma de les fulles es allargada medint entre 3 a 11 cms de longitud per 1,5 a 8 cms d’amplada. Son brillants a la zona superior i peloses i apagades en la part inferior. Els màrgens son dentats.

Les flors masculines apareixen en grups e 4 a 5, amb inflourescències colgants. En canvi les flors femenines apareixen en en grups  sobre un curt pedúncle. Els glans, apreciats per la fauna, son cilíndrics entre 1,5 a 3,5 cms (a falta de concreció) i apareixen en grups. poseeixen una cúpula de escames ovadotriangulars que cobreixen entre 1/3 a 1/5 del gla. Floreix entre abril i maig i les bellotes maduren entre setembre i octubre. (text adaptat de  http://bdb.cma.gva.es/ficha.asp?id=13984)

Nota: Aquest herbari té un caràcter informatiu, si observa algun error en la transcripció o en la fotografia adjunta al text realitze un comentari i ho corregirem en la major brevetat. Gràcies.

Herbari de la Muntanya de Llaurí: Marfull

Marfull:

Flor Marfull

Flor Marfull (25/09/2011)

NOM CIENTÍFIC: Viburnum tinus
FAMILIA: Adoxàcies

NOM EN VALENCIÀ: Marfull.
NOM EN CASTELLÀ: Durillo.

FLORACIÓ: Gener a Maig
FORMA VITAL: Macrofaneròfit
CARÁCTER: Medicinal
ENDEMISME: No

HÀBITAT: Màquies, alzinars i jardins
CARACTERÍSTIQUES: 
Arbust perennifoli que pot arribar fins a 3 m d’alçada . Fulles oposades de 4 a 10 cm, ovades, enteres, coriàcies, persistents lluents a l’anvers i peludes pel revers. Al marge de la fulla hi ha una filera de pèls visibles a contrallum. Les branques joves presenten pels i sovint són enrogides. Algunes varietats de marfull s’utilitzen com a plantes de jardí. Flors blanques. Són arbustos que donen síntoma d’un passat bosc d’alzines.

Marfull

Marfull

Fruit Marfull

Fruit Marfull (25/09/2011)

Nota: Aquest herbari té un caràcter informatiu, si observa algun error en la transcripció o en la fotografia adjunta al text realitze un comentari i ho corregirem en la major brevetat. Gràcies.

 

Herbari de la Muntanya de Llaurí: Pèsol bord

Pèsol bord:

Pèsol bord

Pèsol bord (18/04/2004)

NOM CIENTÍFIC: Lathyrus latifolius
FAMILIA: Fabàcies

NOM EN VALENCIÀ: Pèsol bord, pèsol silvestre.
NOM EN CASTELLÀ: Albejana basta.

FLORACIÓ: Maig a Setembre
FORMA VITAL: Hemicriptòfic
CARÁCTER: Cap
ENDEMISME: No

HÀBITAT: Zones herbàcies, humides, boscs i garrigues
CARACTERÍSTIQUES: 
Herba enfiladissa robusta glabrescent de 1 a 3 m de llarg. La tija i els pecíols tenen ales el circell està ramificat. Les flors es presenten en raïms de 3 a 15 flors de color rosa les flors fan de 15 a 30 mm. El fruit és un llegum de 5 a 11 x 0’6 a 1 cm de llarg amb de 10 a 15 llavors. (text extret, wikipedia)

Pèsol bord

Pèsol bord (18/04/2004)

Pèsol bord (detall)

Pèsol bord detall (18/04/2004)

Nota: Aquest herbari té un caràcter informatiu, si observa algun error en la transcripció o en la fotografia adjunta al text realitze un comentari i ho corregirem en la major brevetat. Gràcies.

Herbari de la Muntanya de Llaurí: Aritjol

Aritjol:

Aritjol

Aritjol (25/09/2011)

NOM CIENTÍFIC: Smilax aspera
FAMILIA: Liliàcies 

NOM EN VALENCIÀ: Aritjol, zarzaparella, matavelles.
NOM EN CASTELLÀ: Zarzaparrilla.

FLORACIÓ: Tardor
FORMA VITAL: Faneròfit
CARÁCTER: Medicinal i altres
ENDEMISME: No

HÀBITAT: Zones rocoses, masses forestals, etc.
CARACTERÍSTIQUES: 
L’Aritjol és una liana espinosa, que s’esten irremeiablement per moltes zones de la serra ofegant d’altres especies amb una creixement vegetatiu més lent. S’enfila a d’altres plantes, parets, etc per mitjà de circells.  Les fulles són perennes, verdes i amb 5 nervis al limbe.  Els fruits en forma de raïm són rojos, esfèrics i carnosos. L’Aritjol té diferents usos entre d’altres, per fer begudes, licors o ungüents.

Aritjol cobrint restes abandonades

Aritjol cobrint restes abandonades

Aritjol detall

Aritjol detall (25/08/2011)

Nota: Aquest herbari té un caràcter informatiu, si observa algun error en la transcripció o en la fotografia adjunta al text realitze un comentari i ho corregirem en la major brevetat. Gràcies.

Herbari de la Muntanya de Llaurí: Freixe de flor

Freixe de flor:

Fraxinus ornus

Fleix valencià (08/05/2012)

NOM CIENTÍFIC: Fraxinus ornus
FAMILIA: Oleàcies 

NOM EN VALENCIÀ: Freixe de flor, fleix valencià i freixe orn.
NOM EN CASTELLÀ: Fresno de flor, fresno del maná.

FLORACIÓ: Maig i juny
FORMA VITAL: Macrofaneròfit
CARÁCTER: Medicinal
ENDEMISME: No

HÀBITAT: Vessants i zones rocoses
CARACTERÍSTIQUES: 
Aquest és un arbre caducifoli, d’escorça grisenca llisa. Les seues fulles oposades, es divideixen en amplis foliols pendunculats i amb marge un poc serrat. Aquesta especie es troba estés a la pujada de la cova de la galera i a la zona de l’hortet.

 

Fraxinus ornus

Fleix de Flor (08/05/2012)

Fleix valencià (08/05/2012) Tronc

Fraxinus ornus

Nota: Aquest herbari té un caràcter informatiu, si observa algun error en la transcripció o en la fotografia adjunta al text realitze un comentari i ho corregirem en la major brevetat. Gràcies.

Herbari de la Muntanya de Llaurí: Margalida

Margalida:

Bellis sylvestris Cyr.

Margalida (20/05/2012)

NOM CIENTÍFIC: Bellis sylvestris Cyr.
FAMILIA: Compositàcia

NOM EN VALENCIÀ: Margalida, margalideta i primavera.
NOM EN CASTELLÀ: Bellorita, margarita.

FLORACIÓ: Novembre, desembre i gener.
FORMA VITAL: Hemicriptòfit
CARÁCTER: Medicinal
ENDEMISME: No

HÀBITAT: Prats ombrívols i zones forestals.
CARACTERÍSTIQUES: 
Aquesta margalida té una roseta de fulles bassals i floreix a l’hivern. El capítol s’erigeix a lo alt d’un penducle. Les flors són grans.

Margalida (20/05/2012)

Bellis sylvestris Cyr.

Bellis sylvestris Cyr.

Nota: Aquest herbari té un caràcter informatiu, si observa algun error en la transcripció o en la fotografia adjunta al text realitze un comentari i ho corregirem en la major brevetat. Gràcies.